Notícies

Femení

Massa aigua, massa lesions

dimarts, 24 de març de 2015 girigall

Tot just tocaven dos quarts de deu del matí, després de moltes hores de pluja, el Municipal d’Ocata era un bassal, però just en aquell moment va deixar de ploure... a Masnou.

L’autocar que duia a les noies arrencava amb l’incògnita de saber com estaria el Municipal de Vic, i si es podria jugar el partit o no. Rodés la pilota o no, el viatge s’havia de fer.

Un cop fora d’El Maresme, la pluja tornava a fer acte de presència; com més lluny erem de casa, més plovia. Semblava que no seria posible jugar. A cinc quilòmetres de la capital de la Plana, una aturada de cinc minuts al Centre Jardí de Seva, sota una cortina d’aigua espectacular, i a seguir fins al camp.

A l’arribada ens trobem un camp de futbol 7 nou d’aquest any, on hi estaven jugant i sense cap bassa. Espectacular. Doncs res, cap als vestidors a canviar-se, vestidors que eren més a prop de Masnou que del camp on jugavem quasi bé.
Una vegada al camp, situació estranya; per lesions i malalties només hi havia un canvi; l’Anna tampoc va poder asistir doncs estava d’exàmens; la banqueta es veia trista, faltava... en Marujito!!!  No havia passat molt bona nit i va preferir quedar-se a l’autocar, per no posar-se malalt i així poder animar a l’equip en el proper partit.

I si la situació no era la més idònea, el temps era el menys indicat, el rival no era fàcil, només faltava la cirereta en el partit... l’arbitre. El qui anava a dirigir el partit, és l’únic col.legiat que ha mostrat una tarjeta groga al nostre entrenador, va ser al Municipal de Calldetenes fa poques setmanes; i dissabte, ho va tornar a fer. Amb deu minuts en va tenir prou per trobar un motiu per mostrar-li. No començava bé la cosa. I va seguir enpitjorant.

Cinc minuts després la Jana es ressentia d’unes molésties i havia de ser substituida. Ja no hi havia més canvis. Però el pitjor estava per arribar. Quinze minuts més tard, la Joana es feia mal i no podia continuar. Si el cel estava negre, el partit encara més.

Aguantant amb una menys com podien, fins que a cinc minuts del descans la Martina va rebre una entrada que li va deixar el turmell malmès. Valenta ella va aguantar els 300 segons que restaven, tot i que no es podia moure del lloc.
Les consignes al descans van ser clares, s’havia de lluitar i córrer com mai, ja que eren dues menys. Però la mala fortuna encara no havia dit l’última paraula. Només s’havien jugat vint segons de la segona part, quan la Eva en una gran internada per la banda dreta va rebre una puntada als bessons que la va deixar estesa sobre la mullada gespa i sota la intensa pluja que no parava. Li va ser imposible aixecar-se.

Aquí es va acabar un partit per oblidar. Ara una setmana per intentar recuperar tantes jugadores com sigui posible; en Jaume, el nostre físio te feina aquesta setmana. Però elles són fortes i mai s’ensorren. Així dissabte tornant de terres osonenques, cap al port de Masnou a dinar (foto), agafar forces, fer teràpia de grup, i el que és més important i saben fer perfectament, passar-s’ho molt i molt bé.
 

Notícies relacionades

Femení

FESTA DEL DIA DE LA DONA AL CLUB ATLÈTIC MASNOU

Festa Dia de la Dona 2017

El dia de la dona, una festa a l'Atlètic Masnou. Coincidint amb la celebració del Dia de la Dona, i tenint en compte l’aposta de l’Atlètic Masnou per al Futbol Femení, volem celebrar-ho amb una jornada de futbol femení oberta a totes les famílies de Masnou, Alella i Teià i totes aquelles que ens vulguin acompanyar.

Llegir més

Femení

David el joc, Goliat l'efectivitat

Joana

Els deu primers minuts, bé onze per ser exactes, feien preveure una victoria fàcil per les segones clasificades de la lliga, doncs en aquest curt espai de temps ja es van posar zero a dos en el marcador. Podria semblar un partit com tants, en que es fan un parell de regalets només començar, i després ja no es pot remontar.

Llegir més

Femení

Una de sorra...

totes

Una hora i mitja d’autocar, per fer uns quilometres finals plens de corves, algunes de les noies acostant-se cap a la part del davant perquè es marejaven, inclús en Marujito feia mala cara, estava groc... tot per arribar a l’Esquirol i trobar-te un camp.... de sorra!!!

Llegir més